Si no vols pols no vinguisa l'era

‘Si no vols pols no vinguis a l’era’ és un cicle emmarcat en les pràctiques artístiques contemporànies a cura d’Ariadna Rodriguez i Iñaki Alvarez (nyamnyam), amb una programació pública i transgeneracional de maig a agost de 2024.

Marta Azparren, Julia B. Laperrière (CA), Estel Boada, Anat Bosak (IL), Núria Coromines, Aitor Climent, Oscar Dasí, Anna Dot, Rafael Frazao (BR), Martín Gutiérrez, Júlia Irango, Los Sara Fontán, Norberto Llopis, Carlos Monleon-Gendall, Dani Moreno Roldán, Jorge Nieto, Borja Nogué, Vasilis Ntouros (GR), nyamnyam, Aris Papadopoulos (GR), Esther Rodríguez Barbero, Rosanayaris, Marion Storm (EUA), Ibon Salvador, Mariana Viana (BR), Catarina Vieira (PT), Irena Visa i Dora Zoumba (GR) són el protagonistes de la cinquena edició.

Cada un dels artistes participants realitza una residència de creació a Mieres que expandeix el treball intern del cicle a tot l'any. Així, totes les propostes estan vinculades al context (humà i no humà) en un format que s’adapta al lloc, amb l’Espai nyamnyam com a epicentre físic i artístic.

La programació s’estructura al voltant d’una jornada amb dinar inclòs que permet passar el dia gaudint de diverses propostes transdisciplinars com mostres escèniques, vermut a l’era amb els artistes, exposicions, concerts a l’ombra de la noguera, projecció de pel·lícules, dinar a l’aire lliure, i un munt de propostes diferents que completen cada una de les jornades.

Jornada 1 
4 i 5 de maig 2024
12 h a 18 h

**En col·laboració amb PLANT. Performing Life Akademia
Network (projecte EU)

Dissabte 4 de maig
· Taller de fer paper [1]- Aitor Climent Barca (taller obert)

· Presentació PLANT - Central Eléctrica, Duncan Dance Research Center, Rosanayaris i nyamnyam

· Place X - Catarina Vieira (dansa, projecte comunitari contextual)

· AURA - Rosanayaris i nyamnyam + Obertura Taller de traducció d’ACCIONALISME de Raymond Duncan - Anna Dot i els estudiants del grau de Belles Arts de BAU (Bcn).

· Vermut-conversa amb lxs artistxs

· Dinar a càrrec de nyamnyam (productes locals: Collbahi, Can Torrent, Forn Casals...)

· OMEN - Rosanayaris i nyamnyam en colab amb Estel Boada i Daniel Moreno Roldán (videocreació)

Jornada gratuïta, reserva la teva entrada 

Diumenge 5
· Taller de paper [2]- Aitor Climent Barca (taller obert)

· Exposició AURA - Rosanayaris i nyamnyam (oberta tota la jornada)

· Counter monumenting - Vasilis Ntouros, Dora Zoumba & Aris Papadopoulos (instal·lació participativa)

· Vermut-conversa amb els artistes

· Dinar a càrrec de nyamnyam (productes locals: Collbahi, Can Torrent, Forn Casals...)

· Fre d'emergència o nou sentit comú: Com (re)situem el decreixement en els nostres territoris? - Borja Nogué
(conversa oberta)

Comprar entrades

Presentació PLANT - CRL-Central Eléctrica, Duncan Dance Research Center, Rosanayaris i nyamnyam
La primera jornada del cicle ‘Si no vols pols no vinguis a l’era’ s'emmarca en el projecte Performing Life Akademia Network. PLANT és un projecte transdisciplinar de dos anys de durada que pretén fomentar el desenvolupament i l'experimentació de pràctiques artístiques i curatorials contextuals que creuen les arts en viu, el procomú i la vida quotidiana. PLANT és una col·laboració entre tres centres de recerca i creació: CRL – Central Elétrica a Porto (PT), Isadora i Raymond Duncan Dance Research Center, a Atenes (GR) i Espai nyamnyam a Mieres, Girona (SP).

Després d’una primera fase centrada en generar un territori comú tant pels contextos com per les artistes participants en el projecte, PLANT es troba en la seva segona fase, centrada en el disseny, el desenvolupament de metodologies, i la posada en comú d’eines que estan circulant durant el projecte. Així es proposa testejar un conjunt de pràctiques en context, que permetin definir metodologies que s’implementaran durant la fase final de PLANT,
a la tardor del 2024 a Porto (PT). 

Una de les bases del projecte és el llegat de les ecocomunitats establertes per la família Duncan. Això va succeir per primera vegada a Atenes, on avui es troba el Duncan Dance Research Center a Grècia, organisme que forma part del projecte PLANT. Les idees de Plató sobre el vincle indivisible entre l'art (techni) i l'artesania (techniki) van ser la pedra angular del pensament de Raymond Duncan sobre la síntesi de l'art i la vida. L'objectiu principal de la seva filosofia era el desenvolupament dels individus mitjançant el que va anomenar ‘accionalisme’. 

Així doncs, després de reflexionar en profunditat sobre els modes de producció i com socialitzar-los, aproximem aquesta segona fase a partir d’una de les contradiccions que el propi Raymond Duncan va manifestar. Com a acció sostinguda, proposem crear el paper que ell no va elaborar mai. Pensar aquest paper com a infraestructura física i conceptual per al manual que PLANT està creant de manera participada. Un paper elaborat a partir de fibres vegetals trobades al voltant de Mieres, una acció que es (re)situa en el nostre territori, i que esdevé metàfora de decreixement.

CRL-Central Eléctrica - circolando.com
Duncan Dance Research Center - duncandancecenter.org

Taller de fer paper - Aitor Climent Barca
El taller de fer paper és una dinàmica formada de petites accions concatenades amb l'objectiu de transformar la cel·lulosa de fibres vegetals en un paper, per mitjà de l'aigua. Les accions es duran a terme entre el dissabte 4 i el diumenge 5 de maig. El primer dia s'estovaran les fibres mitjançant el procés del llexiuat per posteriorment desfer-les. L'endemà es barrejarà la pasta paperera amb aigua per tal de formar els papers, premsar-los i deixar-los assecar. Aquesta proposta té format de taller obert i s’anirà executant en paral·lel a la resta d’activitats, oferint un espai d’aprenentatge col·lectiu sostingut durant les dues jornades. 

Place X - Catarina Vieira
‘Place X’ parteix del poema d'Alexis Pauline Gumbs per reflexionar, des d'una perspectiva ecofeminista, sobre els mecanismes d'extracció de valor dels cossos, els ecosistemes, la vida i les relacions. L'extractivisme marca amb una X el lloc del tresor. Fer mapes per a recordar on s'ha oblidat o s'ha amagat alguna cosa valuosa. En aquest moment, cap lloc, cos o forma de vida queda sense marcar. Aquest projecte pretén crear mapes de ficció dels llocs on no volem o no podem tornar perquè no hi ha cap tresor per extreure, ni cap plaer per descobrir. I, al mateix temps, investigar accions de camuflatge per crear narracions sobre allò que encara volem i podem preservar, per tal d'ampliar la imaginació dels modes i operacions disponibles per reanimar objectes, matèries, sentits, efectes, dins de la devastació, pèrdues i deutes.

AURA - Rosanayaris i nyamnyam
A l’Abril de 2021, els artistes Rosanayaris i nyamnyam, van re-fer el viatge seguint la ruta original que la família Duncan va fer l'any 1903 per viatjar per mar d’Itàlia a Grècia; aquesta viatge es descriu al llibre “Mi vida” escrit per Isadora Duncan (germana de Raymond Duncan). El seu objectiu era revisitar la figura de Raymond i descobrir de manera experiencial, la seva manera de pensar. La família Duncan viatjava guiada per la història antiga d'Ulises i els ideals al voltant de la cultura grega antiga. En el seu cas, els artistes van viatjar mentre llegien i ‘encossaven’ la vida i les idees de Raymond. Van començar Bríndisi i van passar per diversos llocs que havia visitat la familia Duncan fins arribar a Atenes, desplegant una sèrie d'informació i fent un altre viatge en el temps. L’exposició és una oportunitat per a re-descobrir la figura de Raymond Duncan, en diàleg amb les històries recopilades durant l’investigació d’aquest projecte, durant els darrers dos anys.

La peça central de l’exposició és la pel·lícula OMEN, que relata tota aquesta investigació en format videogràfic. La projecció de la pel·lícula compta amb la intervenció en directe d’Estel Boada (veu en directe) i Dani Moreno Roldán (música en directe).

Taller de traducció de l’ACTIONALISME
de Raymond Duncan - Anna Dot
A partir del manifest ‘Accionalisme’ escrit per Raymond Duncan l'any 1947, es proposa un taller per explorar els límits d'un llenguatge comú, de la traducció, però també de la nostra capacitat d'accedir a documents històrics de manera poètica, amb una certa aproximació performativa. Una manera d'examinar críticament nocions, significats i eines dispars per apropar-nos a la nostra comprensió comú i col·lectiva del que entenem per ‘accionalisme’.

Aquest taller de traducció l’ha portat a terme l’artista Anna Dot amb els estudiants del grau de Belles Arts del Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona (BAU).
annadot.net

OMEN - Rosanayaris i nyamnyam en colab amb Estel Boada i Daniel Moreno Roldán
OMEN, la videocreció central de l’exposició AURA, s'estructura en 25 rapsòdies, seguint les petjades del viatge original de la familia Duncan desde Brindisi a Atenes el 1903. La pel·lícula s'ha editat sense l’estructura rígida d'un guió i es proposa des del hipertext fílmic, en el qual les experiències del present es juxtaposen amb passatges de l'Odissea d'Homer, l’oracle de les runes, la tradició oral, la carta astral d’en Raymond Duncan o parts d'una entrevista de 1955, d’Orson Wells a Raymond.

La major part dels vídeos són captats durant les dues setmanes de viatge que realitzen Rosanayaris i nyamnyam el 2022, acompanyats pels fills d'Ariadna i d’Iñaki: Gal·la i Juls. Tota la famíla expandida, va participar en els enregistrements de forma lúdica, i el muntatge cinematogràfic es va realitzar un any després. Isadora Duncan i l’oracle, ens expliquen la història d’en Raymond Duncan, a través de la interpretació en directe d’Estel Boada i Daniel Moreno Roldán.
rosanayaris.com
danielmorenoroldan.com
estelboada.hotglue.me

Counter-monumenting - Vasilis Ntouros, Dora Zoumba & Aris Papadopoulos
Aquest projecte es centra en els monuments com a artefactes i com a símbols; i el "monumenting” com a procés sociotècnic que implica els qui dissenyen i signifiquen els monuments, els cossos que els construeixen i interactuen amb ells, així com els materials i les tècniques utilitzades. Els artistes veuen el "monumentar" com l'acte de dissenyar, erigir, modificar, mapejar, crear sentit i gestionar un monument. Amb aquest projecte, volen explorar el “counter-monumenting” com una pràctica d'art públic convivencial (és a dir, fàcil d'utilitzar, mantenir i reparar) i replicable, contextual i participatiu, que pot plantejar processos que aborden reptes socials i ambientals urgents. Veuen el “counter-monumenting” lligat al "counter-mapping" que fa referència als processos de producció de (contra)dades sobre un paisatge físic, social i cultural; dades que són ignorades deliberadament per narracions i mapes "oficials". El "counter-mapping" pot fer aparèixer ontologies silenciades, ja que els productes performatius poden convertir-se en eines de defensa que s'oposen a les narracions centrals i alhora, creen geografies i imaginacions alternatives i vivencials.

Fre d'emergència o nou sentit comú: Com (re)situem el decreixement en els nostres territoris? - Borja Nogué
En les tesis sobre la filosofia de la història, Walter Benjamin es preguntà si les revolucions no serien la locomotora de la història, tal com deia Marx, sinó més aviat el seu fre d’emergència. D'uns anys ençà, la idea del decreixement com a fre d'emergència o nou sentit comú vers l'acceleració del desastre socio-ecològic s’ha popularitzat inusitadament arribant a tenir una significativa rellevància internacional tant en l'àmbit científic com mediàtic i, més recentment, fins i tot en la política institucional. Des de l’òptica decreixentista, no només s’emfatitza la irracionalitat de pretendre créixer il·limitadament en un planeta finit, sinó que s’argumenta que aquest és un objectiu social perillós i indesitjable. A l’hegemonia del sentit comú de què ‘com més, millor’ el decreixement proposa construir ‘una vida simple, per tal que tothom pugui simplement viure’ com a sentit comú alternatiu. En aquest sentit, la proposta central del decreixement és una reducció planificada i democràtica del consum de materials i energia sobretot en els països rics i les classes benestants, emfatitzant estratègies que redueixin la petjada material i energètica del metabolisme social, basant-se en valors de suficiència i igualtat en el restabliment de l'equilibri entre societat i medi ambient. Així i tot, cal remarcar que decreixement no es pretén un credo messiànic ni la nova Arcàdia, sinó que és un concepte analític, normatiu i d’acció pensat per a la transformació de la realitat. Per tant, el decreixement requereix una discussió situada sobre com aterrar, articular i nodrir noves maneres de viure en consonància amb les necessitats humanes i del planeta que siguin justes i desitjables. 

Jornada 2
9 de juny 2024
12 h a 18 h

*En col·laboració amb el Festival TNT (Terrassa), El Canal - Centre d’arts escèniques (Girona) i el Centre Coreogràfic Nacional de Montpellier (França) i el Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona

Divendres 9
 · Lab - L Montpellier - Julia B. Laperrière, Anat Bosak, Mariana Viana, Marion Storm (dansa)

· Vermut-conversa amb els artistes

· Un xai ha creuat el desert - Núria Coromines (arts en viu)

· Dinar a càrrec de nyamnyam (productes locals Collbahi, Can Torrent, Forn Casals...)

· Queda pendiente - Los Sara Fontán (concert experimental)

· Cine ciego - Marta Azparren (visuals)

Comprar entrades

Lab - L Montpellier - Julia B. Laperrière, Anat Bosak, Mariana Viana, Marion Storm 
Amb seu a Montpeller i abordant amb una dosi d'humor l'imperatiu francès de l'associació, LAB-L pretén ser una plataforma que opera entre geografies i en múltiples escales de creació, servint de base per a projectes d'art vius de Mariana Viana, Marion Storm, Anat Bosak i Julia B. Laperrière. Amb l'objectiu de posar en comú recursos administratius, i amb la voluntat de seguir qüestionant els seus respectius processos artístics, busquen a través d'aquesta plataforma desenvolupar models de producció en sintonia amb la seva recerca. Cadascun treballant amb el seu propi llinatge i metodologia artística, el seu "cos d'investigació" col·lectiu està arrelat en la coreografia, el moviment i les pràctiques corporals. A això s'afegeixen els seus respectius interessos en les arts visuals, els arxius, els processos in situ, l'escenografia i la docència. Des que van finalitzar el màster 2019/2021 a l'ICI—CCN de Montpeller, les artistes s'han compromès a assumir la responsabilitat del desenvolupament dels seus projectes com a responsabilitat col·lectiva. La missió d'aquesta plataforma és donar suport al viatge dels altres, com a grup d'artistes escènics radicalment diferents però profundament connectats. LAB-L compta amb el suport de la junta directiva per Myrto Katsiki, Anne Bautz i Myriam Suchet. En aquesta ocasió les quatre artistes es reuneixen a Mieres conscients que es un espai amb un fort compromís cap als procesos d’investigació artística, deixant que el gest públic i performatiu infundeixi la pròpia recerca.

Un xai ha creuat el desert - Núria Coromines
Un xai ha creuat el desert és un projecte que sorgeix del concepte de la melancolia des d’una aproximació sonora, poètica i oral. Pretén investigar de quina manera es corporitza la vida depressiva i el discurs melancòlic a través del so, utilitzant dispositius sonors, analògics i digitals. Una dramatúrgia sonora que fuig de les narratives convencionals, dramàtiques i canòniques. Un relat fragmentat i sonor que sumi significats atenent a tots els camps poètics.

Queda pendiente - Los Sara Fontán
‘Queda pendiente’ és el primer LP dels Sara Fontan, que fa més de sis anys que giren pel món, fidels al principi que la seva música vivia i moria en directe. Aquest cop han decidit plasmar aquest esperit en un disc sense abandonar la seva filosofia DIY. Els Sara Fontán és una de les propostes experimentals més interessants que han sorgit al nostre país a la darrera dècada. Sara Fontán al violí i teclat i Edi Pou (la meitat de Za!) a la bateria, construeixen un univers propi amb només mirar-se als ulls. Un codi obert, modelable, permeable i sempre en constant creixement que uneix 2 mons aparentment immiscibles: allò clàssic i allò contemporani del violí i l'energia polirítmica de la bateria. ‘Queda pendiente’ es va editar el 2023, en una edició compartida amb Gandula Discos i Ex-In-Ex, el disseny de la portada és obra de ‘Todojunto’ i el tall dels discos es de ‘L’Automàtica’.
sarafontan.com

Cine ciego - Marta Azparren
Cine ciego és un projecte multidisciplinar que investiga la relació entre els canvis de règim escòpics, estètics i polítics amb la interrupció del fluxe d’imatges, en concret la imatge sense imatge. Des del quadrat negre de Malevich fins al BlackOut Tuesday d’Instagram, s’analitza de quina manera és necessària la monocromia, el buit o la pausa per canviar el registre de les imatges de l’esdeveniment en la sobreexposició vírica actual i com l’absència d’imatge torna a l’espectador emancipat una consciència cap a l’acció. Es tracta, a més a més, de mostrar com una certa dosi de ceguesa participa en cadascuna de les fases de l’experiència estètica: la poiesis (creació), aiesthesis (recepció) i katharsis (reacció).
www.martaazparren.es

Jornada 3
13 de Juliol 
12 h a 18 h

*En col·laboració amb La Mutant

· Mamarratxa Attack - Júlia Irango (arts en viu)

· Vermut-conversa amb els artistes

· Dinar a càrrec de nyamnyam (productes locals Collbahi, Can Torrent, Forn Casals...)

· Ànima - Oscar Dasi (dansa)

· Amateur - Martín Gutiérrez (pel·lícula experimental)

Comprar entrades

Mamarratxa Attack - Júlia Irango
En Mamarratxa Attack explorem la idea de la identitat com una cosa no fixa, que està enmig d’altres afectes i sempre travessada, com una cosa que està en constant transició i hibridació. Es tracta d’una investigació en què ens ocupa com estirar, trencar i transformar la imatge de la intèrpret. Busquem operar una transformació immaterial sobre els llocs on es desenvolupa i sobre la mirada i els cossos amb qui es comparteix. Aquesta és la recerca d’un exercici d’intimitat radical. 

Ànima - Oscar Dasí
Oscar Dasí escriu: El 2013, poc temps després de deixar La Porta, em va arribar una invitació del Teatre Ensalle de Vigo per participar a 'Sis Cordas', un programa on més que una peça es demanava compartir l'esbós o apunt d'un treball futur. I vaig acceptar. Em va semblar una oportunitat excel·lent per tornar a posar el cos a escena i seguir reflexionant sobre les condicions que fan possible la trobada amb l'altre, amb els altres. En aquella ocasió vaig escriure el text següent:

He abdicat de continuar sent el que era. He renunciat a la meva identitat a consciència, per poder estranyar-me de mi mateix i així, desposseït, tornar a sentir-me inexpert, immadur, de nou carn fresca i lliure per delectar-me de com desitjar. He abolit la realitat que em sustentava i m'he dedicat a observar com s'esquerda l'estructura fixa sota el pes de la vida mateixa, a observar les runes del que vaig ser escampades al meu voltant. 

Tranquil·lament, sense pretendre atenuar l'impacte de la caiguda, resistint l'impuls de fer pedaços, la urgència per recompondre'm. Llançar-se a l'acció, alegre, desposseït, contemplant el fracàs com el més probable dels horitzons. He abdicat per intentar un impossible, néixer de nou.
Revisitar ànima ara, 10 anys després, és un gest i una celebració. També un misteri.

Revisitar ànima ara, 10 anys després, és un gest i una celebració. També un misteri.

Amateur - Martín Gutiérrez
‘Amateur’ és una peça fràgil com la vida dels seus protagonistes, els avis del director que romanen en un petit poble de la Vall de Fet al Pirineu d'Osca, on encara es manté un dialecte de l'aragonès: el cheso. Davant d'un paisatge imponent, el director filma l'esvair-se dels dos ancians, on el més ferm sembla que és el banc on s'asseuen i que té el pes d'un tòtem de la memòria. De fet, la pel·lícula té la seva força principal en aquest miracle del cinema per salvaguardar una mica l'extinció del temps. El cinema com a memòria per al futur. ‘Amateur’ comparteix aquella tenacitat obsessiva i aquella fragilitat de les primeres pel·lícules de Naomi Kawase, quan filmava obsessivament la seva mare adoptiva i tot el que formés part del seu entorn, potser pel temor que pogués desaparèixer sense deixar rastre.» — Pere Alberó (Caiman Quaderns de Cinema).
Veure Trailer 

Jornada 4
23 d'agost
12 h a 18 h

*En col·laboració amb el Festival TNT i Cultural Rizoma i Homesession

· L’operació - Norberto Llopis (Arts en viu)

· Situated dreams - Rafael Frazao i Ibon Salvador (Instal·lació performativa)

· Vermut-conversa amb els artistes

· Dinar a càrrec de nyamnyam (productes locals Collbahi, Can Torrent, Forn Casals...)

· Que no balli cap pedra! - Irene Visa (exposició a l’espai públic)

· Cor fluvial - Carlos Monleon-Gendall (Instal·lació sonora)

Comprar entrades

L’operació - Norberto Llopis (Arts en viu)
Norberto Llopis planteja la seva peça en forma d’operació matemàtica per deconstruir, per obrir possibilitats i canviar la manera d’entendre el temps. Una operació que vol treballar directament sobre l’acció, sobre el fer i paral·lelament, produir un canvi en la nostra manera de mirar. La Operación pretén investigar la fórmula que dóna les claus del canvi i la transformació. Perquè és quelcom que no es veu, però que no para de modificar les maneres de veure, d’entendre, de significar i de relacionar-se, sense que mai es pugui tancar definitivament una única i definitiva manera de relacionar-se.

Situated dreams - Rafael Frazao i Ibon Salvador
Situated dreams és un projecte de creació de vincles amb el territori i els seus habitants a través dels somnis nocturns. El treball se centra en la creació d'un programa d'experiments que recorren les maneres de dormir, les maneres d'estar en els somnis i el trànsit d'operacions entre la vigília i el somni, mediades per dispositius performatius i audiovisuals.

El projecte entén l'acte de somiar com una tecnologia de trobada i comunicació amb les multiplicitats que ens envolten, experimentant-ho com una tècnica que pot ser entrenada i desenvolupada, a través de diferents formes d'atenció a aquest espai públic cosmopolític, on veus rares, passions extrahumanes, esdevenirs multiespècie i comunitats d'imatges intencionals, desborden els límits de la ficció de subjecte individual del món despert, obrint una perspectiva particular de l'ecologia política d'un lloc.

Que no balli cap pedra! - Irene Visa
El treball d’Irena Visa gira al voltant dels relats que es creen a partir de la imaginació, la memòria i l’experiència. Els seus projectes generen una documentació a partir d’aquests tres conceptes per visibilitzar-los. Amb aquesta aproximació a la pràctica artística, l’artista, des de fa alguns anys, ha desenvolupat una sèrie de treballs i peces que es pregunten per la dificultat de diferenciar entre una pedra i un menhir, entre un objecte irrellevant i una obra d’art. A partir d’aquest dubte, aparentment ingenu i genuïnament lúdic, l’artista proposa continuar investigant sobre els mecanismes 

i discursos de legitimació de l’art. La seva recerca se centra en la temporalitat i significació de les pedres que ens envolten, les quals, probablement, faci milers d’anys que es troben a un lloc, lloc del qual no tenen previst moure’s. En el marc d’aquest procés d’investigació, l’artista proposa, doncs, una experimentació conceptual i material sobre com falcar pedres perquè no ballin, provant d’utilitzar diferents materials, nobles i humils, amb significacions històriques diverses, per articular una recerca que posteriorment derivarà en una intervenció i una publicació. Aquest procés es farà de manera participativa al poble de Mieres, desenvocant en l’obertura de l’exposició (a l’espai públic) durant la festa major.
irenavisa.com

Cor fluvial - Carlos Monleon-Gendall
Les problemàtiques hidrosocials actuals entorn de l'escassetat d'aigua -com la falta de proveïment o les pressions pels transvasaments- reforcen perspectives extractivistes, com la reducció dels ecosistemes a mers recursos explotables, alhora que preveuen el desenvolupament de maneres afectives amb les quals relacionar-se amb els territoris i els seus cossos d'aigua. En aquesta sessió/taller ens preguntarem quines pràctiques i sensibilitats són necessàries desenvolupar de cara a entendre les converses entre de formes de vida que componen un hàbitat fluvial. Repassarem conceptes i metàfores de la veu humana i alguns principis de l’ecosemiòtica per tal de generar propostes sobre com donar veu a aquells éssers que manquen de vocalitzacions audibles. Després d'una sessió d'escolta i “vociferació”, passarem a encarnar un cor que presti veu als diversos agents d'una ecosistema aquàtic.

El taller és part d’una metodologia en curs amb la qual generar tant un enteniment profund com vincles afectius envers els rius, rierols i aiguamolls. El procés, de caràcter experimental, i obert a contribucions i perspectives dels seus participants, incorpora diverses pràctiques i idees com: la importància d'escoltar el paisatge per a conèixer el seu estat de salut, emprar i adaptar principis de l'eco-acústica a la manera d'organitzar un cor o composició coral, les maneres d'entendre la vida dels rius i els vincles socials (humans i no humans) que es generen entorn d'ells, i l'evolució de la veu humana d'altres espècies no humanes.
carlosmonleon.com

Espai 
nyamnyam 

L’any 2019, després de 8 anys desenvolupant el projecte a Barcelona, Ariadna Rodriguez i Iñaki Alvarez (nyamnyam) van decidir traslladar la seva base d’operacions a Mieres, una població de poc més de 300 habitants a només 15 quilòmetres d’Olot i Banyoles. Al mig del poble hi ha l’Espai nyamnyam, d’una extensió de més de 400 m2 amb diversos espais, que acull durant tot l’any processos de creació, trobades, intervencions i tallers, per a promoure el treball transdisciplinar.

Per primera vegada, l’any 2020 les portes del mas es van obrir al públic amb una mostra del treball de diversos artistes amb qui col·laboren. 

L’objectiu era doble: per una banda donar a conèixer el projecte als veïns, veïnes i al públic general, i per una altra promoure pràctiques artístiques situades que modulen en funció d’on, com, quan i amb qui es produeixen.

L’Espai nyamnyam es converteix en un espai que permet la dilatació del temps i l’espai, i que facilita les condicions per a compartir i reflexionar sobre les pràctiques artístiques contemporànies. Això no suposa un aïllament o negació del vincle amb la ciutat, sinó de pensar aquesta relació en retroalimentació i no fer-la una cosa exclusiva de les grans metròpolis.

Informació pràctica 

Mieres es troba a 15 minuts d'Olot i Banyoles en cotxe.
En transport públic es pot arribar a Mieres en taxi per uns 25 € o amb el bus a demanda desde Banyoles (de dill a div).

Aquí sota teniu els horaris de transport públic per arribar a Banyoles, Olot i Girona.
Si teniu qualsevol dubte ens podeu escriure al nostre correu electrònic. oficina@nyamnyam.net

1

BUS

Barcelona - Banyoles - Olot 

Banyoles - Mieres 

Olot -Mieres
2

TREN 

Barcelona - Girona 

Enllaçant amb Bus 
Girona - Banyoles 
3

TAXI

Servei de taxi desde Banyoles i Olot a Mieres.
Pere Miquel Masias
Tel. 629 560 286
4

ALLOTJAMENT

Allotjaments a Mieres 

Casal Sant Miquel
608 41 60 34
Bosc del corral s/n, 
17831 Sant Miquel de Campmajor

Crèdits

Nyamnyam és un col·lectiu, creat el 2012 pels artistes Iñaki Alvarez i Ariadna Rodríguez. Unint les seves formacions i deformacions en diverses disciplines, el seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció, l'intercanvi de coneixement i la cultura mitjançant estratègies d'interacció. Utilitzen dinàmiques i eines pròpies de la creació artística per plantejar intervencions que se situen en cada context g-local en què treballen. L'objectiu és activar el teixit de cada context en un sentit holístic, incorporant els organismes (escala humana i altres), sistemes, ambients, relacions... Han dut a terme i compartit els seus projectes a Espanya, Portugal, França, Itàlia, Suïssa, Noruega, Grècia, Estats Units, Mèxic, Colòmbia i Equador. 
www.nyamnyam.net

Organitza: Associació cultural nyamnyam 

Direcció: Ariadna Rodriguez (nyamnyam)

Coordinació: Iñaki Alvarez (nyamnyam)

Imatge gràfica: Iñaki Alvarez i Olga Alvarez

Comunicació: Olga Alvarez

Premsa: Clara Narvión

Amb el suport de:
Diputació de Girona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i PLANT (Performing Life Akademia Network)

En col·laboració amb:
Ajuntament de Mieres, Això al poble no li agradarà, Central Eléctrica (PT), Cultural Rizoma, El Bòlit-Centre d’Art contemporani de Girona, El Canal-Centre d’arts escèniques, Festival TNT, Duncan Dance Research Center (GR), CCN-Centre Coreogràfic Nacional de Montpellier (FR), La Capella-BcnProducció, La Mutant, La Impremta Oberta i Homesession.

Amb el suport de:

www.nyamnyam.net