Comidas criollas

Comidas criollas és l'última declinació del projecte de llarg termini ‘Cuchillo' investigat per Iñaki Alvarez i Ariadna Rodriguez (nyamnyam). Una sèrie d’àpats amb un petit grup de persones, on es despleguen imaginaris inspirats des d'una perspectiva contextual. 

Picar, filetejar i trinxar, tres maneres de tallar; el ganivet com a extensió del nostre cos. Fisicalitat intrínseca en la unió de moviments a través d'una eina que, com els nostres cossos, canvia de forma i funció al llarg de la seva vida. Comidas criollas ens reuneix al voltant d'una taula amb un àpat que reuneix els materials textuals, objectuals, visuals i -sobretot- vivencials que han travessat l'obra centrada en aquesta eina. 

La proposta gira al voltant de la creació/producció d'un ganivet in situ; una eina que respon a les especificitats d'aquest lloc, i que es fa en col·laboració amb una persona que es dedica a la coberteria en aquest context. A continuació, una sèrie d'activitats en el procés que poden succeir espaiades en el temps, com una ‘trobada de ganivets' amb la gent del territori, l'edició d'una publicació amb les històries dels ganivets (que pot ser en col·laboració amb una impremta del context), un taller d'afilat, entre altres possibilitats.

Tot condueix a una presentació performativa d'un àpat per a un grup reduït de persones en què el ganivet local és l'única eina/utensili de la taula. A través d'un menú basat en les especificitats del lloc, s'obre el concepte de 'comidas criollas’, respecte a com se situa l'aliment de manera genealògica 'entre cultures'. També s'incorpora el text resultant de les entrevistes a una carnisseria local, fruiteria i peixateria com a part de l'actuació, així com part de la publicació/estovalla individual. L'altra línia conceptual que recorre el menjar és el propi ganivet, i tota la seva història com a eina; es tracta d'una recerca a llarg termini per part del nyamnyam.

L’Iñaki cuina només amb aquest ganivet a la mateixa taula on el públic està assegut. L'Ariadna llegeix alguns textos que generen una conversa entre les persones assistents. El material de vídeo de la confecció del ganivet es desplaça a l'espai com a part de la instal·lació. L'àpat es fa a més d'una publicació/estovalla individual -dissenyada i impresa in situ- on es combinen les entrevistes locals amb fragments dels textos narrats. La publicació també conté els papers d'embolcall de les botigues on s'adquireixen els productes. Aquesta publicació s’acaba amb l'acció de menjar-hi a sobre com a 'plat' (i treta pels assistents).