GANIVET

Cases sense porta. Contra el realisme domèstic és una exposició que qüestiona la llar com a refugi per mostrar-la com un espai de conflicte i imaginació. Des de la reivindicació per Una cambra pròpia i “la mort de l’àngel de la llar” fins al moviment feminista dels anys 70 “Wages for Housework” (Salari per al treball domèstic) i les teories contemporànies del post-treball, l’exposició traça diferents realitats que examinen les múltiples dimensions del treball de cures, tan sovint invisible o reclòs en l’imaginari col·lectiu, així com formes de resistència a allò que avui anomenem “realisme domèstic”.

A través de l’obra d’artistes i escriptores, no només es dona visibilitat a problemes històrics que avui continuen si no intactes, majoritàriament inqüestionables, sinó que també s’obren fissures per repensar de quina manera volem viure.

Amb obres de Pilar Aymerich, David Bestué i Marc Vives, Mary E. Frey, Fernando Franco, Núria Fuster, Patricia Gómez i María Jesús González, Margaret Harrison, Birgit Jürgenssen, Julia Montilla, Matthias Müller, Nyamnyam, Daniela Ortiz, Ester Partegàs, Liliana Porter,  Tere Recarens, Pedro G. Romero, Clara Sánchez Sala, Alícia Santamaria i Olga Steinepreis. 

Amb la participació d’Helena Almeida, Eliza Bennett, Claude Cahun, Eulàlia Grau, Janina Green, Carlota Guerrero, Hackney Flashers, Tanja Ritterbex, Laurie Simmons, Eva Stenram, Helen Verhoeven i Rachel Whiteread, entre d’altres. 

I els textos de Concepción Arenal, Emily Callaci, The Care Collective, Beatriz Colomina, Annie Ernaux, Silvia Federici, Carlotte Perkins Gilman, Claudia Goldin, Alva Gotby, Dolores Hayden, Camille Henrot, Helen Hester i Nestor Srnicek, Sarah Jaffe, Jane Lazare, Lucy R. Lippard, Audre Lorde, Sara Mesa, Diana Oliver, Julie Phillips, Sylvia Plalth, Aurore Petit, Adrienne Rich, Keiler Roberts, Louise Toupin, Catherine de Zegher i Virginia Woolf, entre d’altres.