SI NO VOLS VOLS POLS NO VINGUIS A L'ERA

Mamarratxa Attack - Júlia Irango

En Mamarratxa Attack explorem la idea de la identitat com una cosa no fixa, que està enmig d’altres afectes i sempre travessada, com una cosa que està en constant transició i hibridació. Es tracta d’una investigació en què ens ocupa com estirar, trencar i transformar la imatge de la intèrpret. Busquem operar una transformació immaterial sobre els llocs on es desenvolupa i sobre la mirada i els cossos amb qui es comparteix. Aquesta és la recerca d’un exercici d’intimitat radical. 

Ànima - Oscar Dasí 

Oscar Dasí escriu: El 2013, poc temps després de deixar La Porta, em va arribar una invitació del Teatre Ensalle de Vigo per participar a 'Sis Cordas', un programa on més que una peça es demanava compartir l'esbós o apunt d'un treball futur. I vaig acceptar. Em va semblar una oportunitat excel·lent per tornar a posar el cos a escena i seguir reflexionant sobre les condicions que fan possible la trobada amb l'altre, amb els altres. En aquella ocasió vaig escriure el text següent:

He abdicat de continuar sent el que era. He renunciat a la meva identitat a consciència, per poder estranyar-me de mi mateix i així, desposseït, tornar a sentir-me inexpert, immadur, de nou carn fresca i lliure per delectar-me de com desitjar. He abolit la realitat que em sustentava i m'he dedicat a observar com s'esquerda l'estructura fixa sota el pes de la vida mateixa, a observar les runes del que vaig ser escampades al meu voltant. Tranquil·lament, sense pretendre atenuar l'impacte de la caiguda, resistint l'impuls de fer pedaços, la urgència per recompondre'm. Llançar-se a l'acció, alegre, desposseït, contemplant el fracàs com el més probable dels horitzons. He abdicat per intentar un impossible, néixer de nou.

Revisitar ànima ara, 10 anys després, és un gest i una celebració. També un misteri.

Amateur - Martín Gutiérrez

‘Amateur’ és una peça fràgil com la vida dels seus protagonistes, els avis del director que romanen en un petit poble de la Vall de Fet al Pirineu d'Osca, on encara es manté un dialecte de l'aragonès: el cheso. Davant d'un paisatge imponent, el director filma l'esvair-se dels dos ancians, on el més ferm sembla que és el banc on s'asseuen i que té el pes d'un tòtem de la memòria. De fet, la pel·lícula té la seva força principal en aquest miracle del cinema per salvaguardar una mica l'extinció del temps. El cinema com a memòria per al futur. ‘Amateur’ comparteix aquella tenacitat obsessiva i aquella fragilitat de les primeres pel·lícules de Naomi Kawase, quan filmava obsessivament la seva mare adoptiva i tot el que formés part del seu entorn, potser pel temor que pogués desaparèixer sense deixar rastre.» — Pere Alberó (Caiman Quaderns de Cinema).

Maquinal de forma - Sofía Montenegro

Com un moviment instintiu, Maquinal es produeix a temps real; és una invitació a mirar d'una altra manera, a especular sobre les presències d'una localització. Hi ha un esdevenir continu voltant i a través de l'espai; llums i sons que criden la nostra atenció. Múltiples capes de realitat s'organitzen a través d'escenes, incidint en les distàncies físiques i emocionals entre allò que veiem i allò que imaginem en aquest lloc.

(sessió - off en viu de l'exposició que està tenint lloc en La Capella de Barcelona del 30 d'abril al 7 de juliol de 2024)