Camins salvatges
Azucena Momo - cia. Irregulars

Camins salvatges és una invitació a caminar, a descobrir el món en primera persona. El so actua com a guia i ressona pel territori, com un camí sense nom ni senyal, una veu animal que ens anima a seguir endavant. Un viatge que recorre la solitud i la vulnerabilitat, però també la força de la comunitat i la relació amb la vida que ens envolta. Inspirades per les trobades amb dones pastores del Pirineu us proposem una coreografia col·lectiva que té el paisatge com a protagonista.

Creadora multidisciplinària, apassionada pel cos, l’art del caminar, l’ecologia i les accions participatives, l’Azucena ha impulsat nombrosos projectes de dansa i poesia a l’espai públic amb la companyia Irregulars. El seu interès per l’oralitat i la fusió de disciplines l’ha portat també a explorar formats sonors i documentals. El 2025 ha estat seleccionada artista emergent en la plataforma europea In-Situ de creació a l'espai públic. I és artista associada al centre de creació nacional Pronomade(s) a l'Alta Garonna (FR) durant el període 2025-2027. 

barder
Aitor Climent Barba

barder és una proposta que cerca recollir, interpretar i confrontar les diferents percepcions que es tenen del bosc de la Baixa Garrotxa dels habitants que si relacionen prenent el barder com a eix narratiu. Un assaig visual que tracta les maneres com veiem els canvis del bosc en plena crisi climàtica des de modes de vida contemporanis amb el barder com a matèria de recerca i experimentació plàstica.

Artista visual interessat en els coneixements i memòria derivats del diàleg entre les societats i els elements del de l’entorn. Reflexiona entorn la noció de Natura, nuclis de població i espais de trànsit. Contempla la praxi artística situada en, des de i amb el territori, evitant l’extractivisme de determinats llocs i dels seus habitants. Percep la dimensió material i tècnica com una part indissociable de la conceptual i de vital importància. Així doncs, pretén generar espais didàctics on compartir maneres de fer que acompanyin els espais expositius on mostrar les peces. Es dedica a la docència a secundària i intenta crear una simbiosi entre ambdues professions.

Madre Patria
Stéphanie Janaina

Madre Patria és una performance sobre les transformacions que segueixen a la mort i el retorn de la matèria a la terra. Neix de compostar la mort de la seva mare sobre un sòl completament cremat, i de visibilitzar el trànsit entre hospitals públics i sistemes que castiguen la fragilitat. És un viatge entre el dolor i l'alleujament, entre la dignitat i la culpa, entre l'amor i la podridura. En aquest recorregut van aparèixer personatges que van acompanyar els últims dies de la seva mare, preparant, a la seva manera, el ritual de comiat.
En escena, conviuen les veus d’una mare i una filla: àudios gravats per la mare, arxius redescoberts per la filla després de la seva mort, i d’altres registres guardats per a no oblidar la crueltat, la indiferència ni el menyspreu rebut, però també per a riure's i alleugerir el procés viscut.
Madre Patria és un acte de reconciliació amb l'absurd de viure i morir en un país que celebra la mort per a suportar-la, però que també la produeix, l'administra i la imposa.

Stéphanie Janaina treballa amb el cos, la memòria i el llenguatge com a territoris on la identitat s'afirma i es confon. Des del cos i la performance, explora maneres d'habitar altres llengües i de fer visible el que ha estat silenciat per la història o la violència, proposant pràctiques artístiques que qüestionen estructures patriarcals i colonials. En les seves obres, el cos esdevé arxiu i pont: una manera de sostenir la memòria i d'imaginar modes més sensibles d'existir en comú. La seva pràctica neix de les paraules: les estudia, les desenterra o les reinventa, buscant llenguatges que resisteixin a l'oblit. Explorant com aquestes paraules, a vegades fetes de gestos o alès, a vegades de memòries heretades, poden obrir altres modes d'anunciar i d'habitar el món. Estudia la llengua mixteca, en la seva variant Tnu’o Dau, com a dispositiu coreogràfic i afectiu, una manera de mantenir viu el diàleg amb la seva àvia i amb una història col·lectiva.

Monstru*
Quim Packard

rrrmmmsfsfsm… Monstru és una estructura de coexistència que convoca un moment d’apropament a un possible ésser còsmic, desconegut i màgic. Un cos compost i articulat per un sistema d’orificis, ulls, epidermis, pèls, òrgans, mites, imaginaris, pors, desitjos i materials.
Emergeix d’un plurivers rural i d’una urbanitat difusa, activant una fusió transtemporal entre memòries llunyanes, futurs possibles, imaginaris científics i tècnics, i cosmovisions desplaçades pels relats hegemònics. En la seva escala sobredimensionada, l’objecte convida a reexplorar la nostra relació amb formes de coneixement situades fora dels marcs habituals de pensament. Obre preguntes sobre els límits entre allò animat i allò inert, entre naturalesa i artifici.
Monstru es construeix a partir de les escletxes i les ombres que travessen edificis, camps, rieres, indústries, magatzems, tradicions, ferides, violències, fems, arrels, canalitzacions i plans de desenvolupament. El monstre apareix així com a objecte, espai habitable, pavelló provisional i dispositiu d’activador de processos. Una infraestructura per un procés de ficció col·lectiva que ha crescut amb la complicitat estreta d’Alba Rihe i Aleix Antillach com a part de l'equip creatiu i de producció.

Quim Packard és artista i gestor cultural. La seva pràctica s’articula al voltant dels efectes concrets d’una societat capitalista i extractivista sobre les formes de relació, d’organització i de subjectivació col·lectiva. A través d’instal·lacions, performances i projectes col·laboratius, examina com l’alienació tecnològica, els relats del progrés i les estructures institucionals produeixen jerarquies i formes d’exclusió sovint naturalitzades.
El dibuix constitueix un element central de la seva pràctica. El concep com una eina de pensament i de desplaçament crític, inscrita en la tradició del dibuix, el còmic i la il·lustració. L’humor, les referències pop i un registre deliberadament ambigu o naïf funcionen, per a ell, com a estratègies per desdibuixar jerarquies, desactivar l’autoritat i obrir espais de lectura més porosos, tant a l’interior com a l’exterior de les institucions culturals.
Els seus projectes artístics combinen una mirada crítica sobre el sistema de l’art amb investigacions sobre natura i cultura. Des de 2023 impulsa el projecte de recerca Context Obert, centrat en el context artístic al Camp de Tarragona. És professor al grau de Belles Arts de BAU (Barcelona), on imparteix assignatures vinculades a l'art, l'educació i l'activisme.

*El projecte MONSTRU s’ha desenvolupat amb el suport de la beca: Ayudas a la Creación Contemporánea del Ministerio de Cultura