Vivim en un món devorat

Aquesta edició de ‘Vivim en un món devorat’ s’emmarca en el projecte de recerca Materia prima, una proposta compartida entre l’artista Susana Cámara Leret i els col·lectius nyamnyam i kanpoko bulegoa (Marc Badal i Anne Ibañez), que des de tres geografies —la Ribera del Porma (León), la vall del Ser (Girona) i la vall de Luzaide (Navarra)— prenen la vivència quotidiana i el dia a dia com a «matèria primera» del seu treball. Al llarg de dos anys, Materia prima posa en relació coneixements, pràctiques i formes d’entendre la investigació i la creació contemporànies situades en contextos rurals, obrint espais per compartir experiències, dubtes i maneres de fer.

En aquest context, ‘Vivim en un món devorat’ aborda la relació entre cultura contemporània i ruralitat, qüestionant si la tradicional divisió entre allò urbà i allò rural continua sent útil i com la creixent presència d’iniciatives culturals en aquests territoris pot reproduir, transformar o qüestionar els imaginaris i estereotips històrics sobre el món rural. El projecte posa també el focus en les condicions materials, socials i ecològiques que configuren aquests territoris per plantejar el paper que la cultura pot tenir davant dels processos de transformació que els travessen.

A partir de les pràctiques i recerques de Susana Cámara Leret, kanpoko bulegoa, Lucía Argüelles i nyamnyam, aquesta edició incorpora especialment qüestions vinculades a l’agroecologia, el relleu agrari, els sabers vinculats a la terra i les relacions entre el territori i les seves transformacions. Alhora, es prestarà atenció als impactes dels models d’agricultura i ramaderia intensiva, especialment a la problemàtica derivada de la gran quantitat de purins que genera i de la seva aplicació al territori; sovint el volum de dejeccions supera la capacitat del sòl per assimilar-les, provocant una sobrecàrrega de nitrogen i la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats. Aquestes qüestions estan estretament lligades a l’impacte social a nivell global que perpetuen dinàmiques colonials, com per exemple l’acaparament de terres al «mar de soja transgènica» al Cono Sur americà, o les condicions precàries en les que treballen persones migrants a les granges del nostre territori.

El programa analitza aquests reptes dels territoris rurals contemporanis, entenent la necessitat d’explorar formes de producció més ajustades als cicles ecològics, i revisant com les pràctiques culturals poden contribuir a comprendre aquests processos, generant espais d’intercanvi i proposant formes de relació amb el territori i amb els models de vida que el sostenen.

Alhora, ‘Vivim en un món devorat’ manté una mirada sobre les formes de fer: la relació entre vida quotidiana i creació, la investigació situada, la mediació i la construcció de processos a mitjà i llarg termini. Així, en el marc de Materia prima, el projecte posa en diàleg les «matèries» que alimenten aquestes pràctiques amb les maneres de treballar que permeten desenvolupar-les, reivindicant la ruralitat no com a objecte de representació, sinó com un context on es viu i es treballa de manera situada, en relació amb els agents que conformen aquests territoris. 

Aquest 2026 ‘Vivim en un món devorat’ inclou un programa de formació accesible a través d’una convocatòria oberta (Quinzena d'art), vehiculat per Lluc Mayol, Lucia Argüelles, Susana Cámara Leret, kanpoko bulegoa, Ricardo Duque i nyamnyam; la creació d’una publicació col·lectiva, un cicle de residències situades, i una sèrie d’activitats obertes i gratuïtes per a socialitzar les reflexions del projecte.