YOGUR MATTERS

Actualment es defineix el 'iogurt grec' com a marca protegida. Segons l'associació d'indústries làcties gregues, és 'iogurt grec' només si es produeix a Grècia seguint procediments específics; així es defensen de 'una crua apropiació de la identitat nacional'. Encara que sembli una normativa estricta, s'acosta més a una estratègia de mercat que a una intenció clara de donar suport a xarxes de producció local agroecològica en aquest país. D'aquesta manera i segons aquestes regles, es igual d'on procedeixi la llet que es fa servir per a elaborar aquest iogurt 'grec'. Així resulta que si en un acte de fe, la capella de Sant Roc es nomena temporalment territori hel·lè - com succeeix amb les ambaixades - podem començar aquest 'iogurt grec' amb la llet de les cabres de la nostra amiga Nur de Mieres, el poble on es troba el #masnyamnyam i a on hem estat desenvolupant aquest projecte abans d'arribar a la Capella de Sant Roc de Valls, Grècia.

Què porta el iogurt grec que el fa tan especial i disputat? Les etiquetes plenes d'imatges del Partenó, de columnes, de 'Tsoliades' o d'illes gregues, revelen que els ingredients són exactament els mateixos que en qualsevol altre iogurt; una mica més de greix i menys sucre. Això no evita que el'iogurt grec' de la marca Danone es pugui legalment denominar així, malgrat estar elaborat a Espanya, etiquetar-se amb la imatge d'un evocador antic temple grec, i usar els colors blanc i blau (propis de la bandera de Grècia). Així ho va dictar una sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona al març de 2002.

Les implicacions soci-polítiques del iogurt (grec) van més enllà dels conflictes de denominació d'origen i de la seva condició de ferment, que de manera intrínseca conté la vívida acció de transformació a través del contacte entre els microorganismes (en retroalimentació amb altres subjectes, humans o no). Als anys '50 i '60 a Grècia, durant el temps previs a la dictadura, els joves anomenats 'Teddy Boys' llançaven iogurt contra les autoritats com a forma de protesta política. Es va arribar a instaurar la Llei 4000/1958, que s'encarregava de castigar públicament als manifestants, passejant-los amb el cap rapat de mala manera i amb cartells penjant del coll que anunciaven que eren 'culpables de llançar iogurt'. El llançament de iogurt s'ha reactivat durant la forta crisi que ha atacat al país en els últims anys. De la mateixa manera, el iogurt ha tingut sempre altres usos que van més enllà del culinari, usant-se per exemple com a hidratant per a la pell cremada pel sol.

Pensem la producció de 'iogurt grec' a Valls com una manera de subvertir les lògiques polítiques, socioeconòmiques i culturals, instaurades per la veritat absoluta - sigui l'església, la identitat nacional, el mercat de l'art contemporani o Danone -. Plantegem altres maneres d'habitar un lloc sense pasteuritzar, un 'ser sense ser-hi' per a que hi siguin els microorganismes, on la fermentació es produeix com una reacció directa al mitjà de la Capella de Sant Roc. Així el iogurt variarà en sabor, textura, olor, quantitat, depenent del contacte i cura dels visitants i persones que interaccionin amb el projecte. Potser és comestible, potser no; sempre podrem acabar fent-lo servir a la pròxima manifestació.

Aquesta exposició, obre el cicle 'Ser sense ser-hi' a cura de nyamnyam, amb la participació de ROSANAYARIS, Fernando Gandasegui i Gauthier Chambry durant aquest any 2020.